el somriure de l'infant
lunes, 16 de abril de 2012
lunes, 16 de enero de 2012
ANEM AL MUSEU!
En l'última trobada, ens vam reunir dos mentores i dos mentorats per anar a Sant feliu de Guixols a visitar el museu d'historia de la joguina.
Tot va anar molt bé i els nens els hi va agradar.tot i que al principi no tenien moltes ganes d'anar-hi després va ser divertit i es va riure molt.
En Marcelino i la Ljubitza es van portar molt bé. En Marcelino encara és un nen i no parava de jugar i de fer de les seves. En canvi la Ljubitza és una nena molt tímida però en grup ja comença a obrir-se.
L'anada al museu va ser un recordatori de totes les joguines que han vist milers de generacions.
Moltes de les joguines les desconeixien i els hi semblaven molt velles, però en veritat no havien passat tants d'anys. Es van adonar que la tecnologia és un progrés molt actual, ja que no hi havia cap joguina amb tecnologia com són les nintendos, psp...
Al acabar la visita al museu hi havia una mica de gana i vam anar a una creperia a berenar...mmm era deliciós!
El rossinyol ha començat amb un projecte però està acabant com una experiència que s'ha de viure.
Anna
Tot va anar molt bé i els nens els hi va agradar.tot i que al principi no tenien moltes ganes d'anar-hi després va ser divertit i es va riure molt.
En Marcelino i la Ljubitza es van portar molt bé. En Marcelino encara és un nen i no parava de jugar i de fer de les seves. En canvi la Ljubitza és una nena molt tímida però en grup ja comença a obrir-se.
L'anada al museu va ser un recordatori de totes les joguines que han vist milers de generacions.
Moltes de les joguines les desconeixien i els hi semblaven molt velles, però en veritat no havien passat tants d'anys. Es van adonar que la tecnologia és un progrés molt actual, ja que no hi havia cap joguina amb tecnologia com són les nintendos, psp...
Al acabar la visita al museu hi havia una mica de gana i vam anar a una creperia a berenar...mmm era deliciós!
El rossinyol ha començat amb un projecte però està acabant com una experiència que s'ha de viure.
Anna
lunes, 19 de diciembre de 2011
un vol pel cantó del mar
El diumenge 4 de desembre vam fer una quedada conjunta amb el grup de Palamós. La passejada seria cap a la fosca de bon matí per poder gaudir dels primers rajos de sol. La veritat és que va anar millor del que ens havíem pensat. Crec que ho tornarem a repetir però amb una ruta diferent ja que va agradar molt.
Els nens/nenes van passar un matí de diumenge diferent i divertit, ja que a casa s'aixequen tard i no aprofiten el dia. El mar ens va relaxar i vam poder fer fotos molt maques conjuntes. Teníem sort que el temps ens va acompanyar. Quan varem arribar a la fosca vam esmorzar i els nens/nenes van voler anar a la sorra i jugar.
La majoria no havíen fet aquesta passejada i els hi va agradar. Es van quedar fascinats amb la bellesa del mar.
martes, 8 de noviembre de 2011
festa d'inici
El dia 4 de novembre a la festa d'inici, mentors/es i mentorats/des de Palamós ens vam conèixer. Per trencar el gel havíem preparat uns jocs breus dinàmics i divertits: el primer consistia en agafar d'un cubell d'aigua una poma amb la boca, el segon joc era d'agafar una cullera amb la boca que a dalt tenia una pilota petita i es feia un petit recorregut, per últim la tercera, explotar un globus. Després de finalitzar cada joc a cada mentorat/da se li donava un sobre que contenia unes lletres al final de les tres proves els mentorats/des ordenaven totes les lletres que tenien i formava el nom del seu mentor/a.
El meu mentorat és un nen d'Hondures de dotze anys, es diu Marcelino i és un dels més petits que participa al projecte rossinyol.
El dia següent de la festa d'inici ja vaig començar el projecte amb la primera quedada amb en Marcelino. El vaig anar a buscar a San Joan i en veritat crec que tenia jo més nervis que ell per com aniria el primer dia i com em respondria a l'hora de fer l'activitat pensada.
Ja em van dir que era nul preguntar al nen què volia fer, ja que la resposta seria no ho sé o el que vulguis tu, i efectivament va ser aixì. Com el dia no acompanyava i un dels primers objectius era que coneixes coses de Palamós perque és el seu nou poble.
Li vaig proposar d'anar al Museu de la Pesca i li va agradar la idea, mai havia anat a un museu de la pesca i no sabia que en el poble hi havia un. Després d'una gran repassada als peixos, maquetes de vaixells, instruments per la mar...em va demanar per anar al port a veure si hi havia sort i veia els vaixells que havia vist al museu, i aixì ho vam fer. La seva reacció em sa sorprendre però possitivament. Va ploure una mica més i la tarda s'havia fet fosca, el vaig portar a berenar i que m'expliques coses d'ell, volia aconseguir que m'agafes confiança, encara que el primer dia era difícil però tot i aixì va anar molt bé.
A les set de la tarda ja el vaig portar a casa, havia aconseguit el primer dia a que em parles de la seva vida amb molta facilitat i fluidesa i s'ho va passar bé aprenent sobre la pesca, em vaig quedar satisfeta de com m'havia respos en Marcelino i he de dir que ja tinc ganes de tornar a parlar amb ell i divertir-nos amb els altres mentors/es i mentorats/es, crec que formen un bon grup i ens ho podem passar molt bé i apendre moltes coses a la vegada.
Anna
08/11/11
El meu mentorat és un nen d'Hondures de dotze anys, es diu Marcelino i és un dels més petits que participa al projecte rossinyol.
El dia següent de la festa d'inici ja vaig començar el projecte amb la primera quedada amb en Marcelino. El vaig anar a buscar a San Joan i en veritat crec que tenia jo més nervis que ell per com aniria el primer dia i com em respondria a l'hora de fer l'activitat pensada.
Ja em van dir que era nul preguntar al nen què volia fer, ja que la resposta seria no ho sé o el que vulguis tu, i efectivament va ser aixì. Com el dia no acompanyava i un dels primers objectius era que coneixes coses de Palamós perque és el seu nou poble.
Li vaig proposar d'anar al Museu de la Pesca i li va agradar la idea, mai havia anat a un museu de la pesca i no sabia que en el poble hi havia un. Després d'una gran repassada als peixos, maquetes de vaixells, instruments per la mar...em va demanar per anar al port a veure si hi havia sort i veia els vaixells que havia vist al museu, i aixì ho vam fer. La seva reacció em sa sorprendre però possitivament. Va ploure una mica més i la tarda s'havia fet fosca, el vaig portar a berenar i que m'expliques coses d'ell, volia aconseguir que m'agafes confiança, encara que el primer dia era difícil però tot i aixì va anar molt bé.
A les set de la tarda ja el vaig portar a casa, havia aconseguit el primer dia a que em parles de la seva vida amb molta facilitat i fluidesa i s'ho va passar bé aprenent sobre la pesca, em vaig quedar satisfeta de com m'havia respos en Marcelino i he de dir que ja tinc ganes de tornar a parlar amb ell i divertir-nos amb els altres mentors/es i mentorats/es, crec que formen un bon grup i ens ho podem passar molt bé i apendre moltes coses a la vegada.
Anna
08/11/11
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
